Notícies de Camp de Túria
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria.... - àrea d'Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió

Adéu a l’alfabeguer major per Vicent Partal


Ha faltat el tio Manolo, el Morquero. El tio Manolo va ser l'home que va fer de les alfàbregues això que són avui a Bétera, aquest senyal potent d'orgull col·lectiu. Per això el reconeixerem sempre. Però vull afegir que per a mi va ser sobretot un veí entranyable i molt estimat, dues cases més amunt de la meua.
img_3791
De fet fins ahir el tio Manolo habitava una de les dues úniques cases que queden al meu carrer i que són encara com eren quan jo era un xiquet. És una casa amb un patí generós al darrere ple de plantes i ombratges. Ara quan veig la casa se'm fa incomprensible entendre-ho però quan érem xiquets aquella casa del tio Manolo, i la casa veïna dels de Sueca, idèntica i bessona, a nosaltres ens semblaven literalment un immens espai, un privilegi per a passar les hores. Amb la seua filla Anna, amb Ricardo, amb Jose Manuel el de l'estanc, ens banyàvem en aquella basseta i miràvem créixer embadalits aquelles plantes que només ell sabia fer pujar tan amunt. Amb una paciència i un esforç impressionants.
Manolo el Morquero va perfeccionar l'art tradicional de fer créixer l'alfàbrega a Bétera. Més o menys en totes les cases en fèiem però ell va trobar la manera, la tècnica, de pujar-les fins les alçades espectaculars que tenen avui. Per això, encara que fa anys que ja no les podia cuidar per raons evidents, cada any, fins aquest, el quinze d'agost quan les alfàbregues passaven pel nostre carrer sempre, sempre, feien una parada a sa casa. Era l'ocasió anual de mostrar-li el respecte i l'agraïment que Bétera li deu i que per sort crec que ell va saber en vida que tots li teníem.
Als qui el vam conèixer ens quedarà sempre en la memòria la seua alegria explosiva. Aquell to de veu agut i rotund, tan particular. La naturalitat amb la qual et feia sentir sempre quan estaves al seu costat. 'Xé Vicent! passa! entra home!'. Acostar-te a sa casa era rebre una invitació sempre sincera d'ell o de la tia Anita. Real i directa, sense cap formalitat. No recorde haver-lo vist enfadat ni una vegada en la meua vida.
Però sí que recorde que poques vegades en la meua vida dec haver rigut més que amb el famós, i mil vegades explicat, 'ungüent de canonet'.
Això era que uns forasters, crec que japonesos si no em falla la memòria, van arribar-se fins a Bétera, admirats i alertats per l'alçada de les nostres alfàbregues. Aquells senyors volien comprar al preu que fora el que ells pensaven que devia ser un remei miraculós que potenciava tant l'alçada de la planta. Ja he dit que és una qüestió de mètode, no de màgia. No el diré quin és el mètode, això quedarà a casa, però sí que explicaré que al final, fart de que no l'entengueren es va inventar que les plantes creixien tant gràcies a l"ungüent de canonet', una fabricació de la seua ment riallera que va portar de bòlit els científics orientals durant una bona temporada. Perquè òbviament els va dir que era un secret local, que ell no estava autoritzat a vendre a cap preu. I que no podia explicar quins elements contenia…
El tio Manolo era així. Un gran home, molt treballador. Va haver un temps que em despertava sempre amb el motor de la seua furgoneta, el primer motor que s'engegava al matí en el carrer. L'escoltaves i des del llit, enmig d'aquell silenci de poble que la modernitat ha fet desaparèixer per sempre, ja sabies que s'acostava l'hora d'alçar-te perquè n'hi havia qui ja feia hores que estava alçat.
Fa anys els veïns del carrer li vam dedicar un senzill homenatge per a mostra-li el nostre afecte i vam demanar a l'ajuntament el canvi de nom. En aquell moment ens van respondre que com que era viu això no podia ser. Avui crec, per tant, que és el moment de recuperar aquella vella proposta i demanar al consistori de Bétera que el nostre carrer passe a dir-se 'Carrer de Manolo Campos, Manolo el Morquero'. I si pot ser i no contravé cap regla a mi m'agradaria molt que a la placa es poguera afegir una definició senzilla però que va omplir de goig la seua vida i la de tots nosaltres: 'Alfabeguer'. L'alfabeguer major.


-Vos recomane aquesta descripció de la faena de Manolo, feta pel seu gran deixeble Ramon Asensí
-i el vídeo de l'homenatge del poble, que inclou un magnífic vídeo d'Esperança la Xeringa
https://www.youtube.com/watch?v=sP7tVhDe_0g

* Vicent Partal dirigeix Vilaweb i nascut a Bétera
* Crònica agraeix a l'autor la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors.

Tags: ,
Aquí para compartir en Facebook
O pulsa en el Me gusta de bajo para decirnos que te gusta

Publicat per

Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes

No hay comentarios: