Notícies de Camp de Túria
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria.... - àrea d'Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió

Ara fa un any. País Valencià en negre. per Rafa Xambó

Ara fa un any, en una nit freda de novembre, després que el PP havia aprovat una llei a les Corts valencianes en què el Consell renunciava a una competència fonamental i ens negava el dret a mitjans públics de comunicació, després de 25 dies de mentides sobre la insostenibilitat de RTVV, amb la intervenció de la policia, una jutgessa que ho autoritzava i davant el crit unànime de les persones reunides al plató “açò és un colp d’estat”, Canal 9, buc insígnia de la radiotelevisió pública valenciana, desapareixia de les pantalles.

Potser encara no s’ha insistit prou que, si el Consell va decidir tancar RTVV, va ser per a incomplir la sentència del Tribunal Superior de Justícia que declarava nul el primer ERO per vulnerar de manera greu els drets fonamentals dels treballadors. El que manava el TSJ, clar i ras, era que s’hi quedaren els qui ells volien tirar al carrer –és a dir, aquells que havien acreditat competència professional i qualificació per al lloc de treball de manera pública i amb lliure concurrència per mitjà d’oposicions- i que foren despatxats majoritàriament tota la colla de familiars, amics, protegits i afiliats del PP amb els quals pretenien continuar perpetrant la infame radiotelevisió pública que abocaven als aparells receptors. En un país on la justícia fes la seua feina sense pressions ni intromissions del poder, aquesta argúcia hagués estat perseguida d’ofici pel fiscal i impedida en la seua execució pel TSJ. El president de la Generalitat, un tal Fabra que ningú no ha votat, animat per un director d’un diari madrileny que es creia un W. R. Hearst a la madrilenya, va decidir no acatar la llei i carregar-se RTVV. Ací no ha passat res que reclame la intervenció del TSJ. I al Moniato se li ha quedat cara d’alficòs en constatar que cap altra comunitat autònoma ha prescindit del servei de ràdio i televisió. Ell que es creia un pioner!

Durant aquest any, s’ha acordat un ERO d’extinció que ha estat denunciat davant l’Audiència Nacional pel sindicat CGT i que espera ser jutjat quan resolga el Tribunal Constitucional el recurs que va interposar el PSOE contra la llei de tancament de RTVV. El TSJ valencià ja va desestimar, als recursos presentats per Compromís, la suspensió cautelar quant al darrers nomenaments de consellers d’administració i de l’últim director general. S’hi calcula que el TC pot tardar de quatre a cinc anys a resoldre. Resulta profundament repugnant que el tribunal que és capaç de reunir-se apressadament per tractar d’impedir que el catalans puguen votar en una consulta no referendària, ignore i menyspree el dret dels valencians a disposar de mitjans públics en la pròpia llengua, llengua oficial segons l’Estatut d’Autonomia. Sembla que els drets dels valencians, vistos des de tan altes instàncies, són un cagalló que va per la sèquia. Sembla que, des de Madrid i el Partit Popular, allò valencià només és el que diuen personatges tan miserables com l’expresident Camps, el presumpte lladre i expresident Olivas –presentat a Madrid només com a president de Bancaixa i no de la Generalitat que també ho fou-, el presumpte lladre i beat de l’Opus Juan Cotino, o encara, la destructora de ciutat, enaltidora de l’analfabetisme i esguitada pel cas Nóos, tot i que encoberta sota el vicealcalde Grau, la insuportable Rita Barberà. Això sembla que pensen de nosaltres el PP i el TC; que som el que diuen aquests personatges podrits, els molts altres de la colla que ara no esmente i els seus entusiastes seguidors.

Durant aquest any, han dimitit dos dels liquidadors, hem sabut que el director general José López Jaraba s’havia gastat més de cent mil euros en sopars i copes de cap de setmana en un parell d’anys -precisament mentre es preparava el primer ERO i ell lamentava cínicament i porca que no hi havia diners i per això calia tirar mil treballadors-, hem pogut comprovar que el judici de Vicente Sanz, ex secretari general de RTVV, autor dels presumptes abusos sexuals a tres periodistes de Canal 9, porta camí de convertir-se en un procés etern a l’estil Carlos Fabra; durant aquest any també hem dut davant els tribunals -jutjat de Paterna- els directius responsables del balafiament i el robatori de diners públics a RTVV. Recordem que són mil tres-cents milions d’euros cremats i que devem tots els valencians, diners que no s’usaren per a fer ràdio i televisió sinó per a finançar operacions polítiques, xarxes clientelars, productores amigues, butxaques pròpies, etc. De tot això hauran de respondre davant la justícia Luís Motes i Núria Romeral com a directors de Ràdio 9, Lola Johnson i Luís Redondo com a directors de TVV, i el mercenari José López Jaraba com a director general.

Després de quasi vint anys de governs del Partit Popular al País Valencià, ha quedat clarament establert que estem governats per una banda de mafiosos, lladres de tota condició que no miren pèl a l’hora d’apoderar-se de recursos públics. Un poder que afirmen com a actors secundaris, provincians, megalòmans i patètics, llepaculs d’un poder central del qual sospiren una atenció, un afalac, i, ara, una certa protecció a les seues moltes malifetes. Que la principal aspiració dels polítics de la dreta valenciana siga ser reconeguts a Madrid, triomfar a Madrid, dóna la mida del que els importa el seu país i la seua gent. No han badat boca mentre desapareixia la banca valenciana, més aviat se l’han engolida ells, i les caixes d’estalvis han sigut buidades per les seues hosts. Ells són la pesta que ens ha dut a la desfeta. I en la seua gosadia, creguts i crescuts, s’han carregat la RTVV que ara els vindria tan bé per continuar intoxicant.

És increïble que els mateixos que ens l’han robada i l’han destruïda ara vulguen fer-nos creure que la recuperaran quan passe la crisi que ells han provocat i de la que s’han ben aprofitat. Ací només se suïciden els desnonats, no els banquers, ni els constructors, ni el seu aparell polític.

S’acosta un temps nou en què haurem de fer net. Ells perdran les institucions valencianes en uns pocs mesos. La tasca que se’ns posa al davant és immensa. És l’hora de deixar ben clar que no serà prou traure’ls del govern. Tots els seus abusos han de tenir les seues conseqüències. No podem acceptar que una vegada fora del poder ja s’ha acabat tot. S’acaba el nostre malson, sí, però, més enllà de l’escarni públic per tot el mal que han fet, qui tinga responsabilitats penals i econòmiques haurà d’afrontar-ne les conseqüències. No podem repetir la paròdia d’aquella transició des del franquisme que ens ha dut en aquest fangar. S’han de recuperar tots els diners que se li han robat al poble i els responsables hauran de fer front també amb el seu patrimoni. És el que esperen tots els qui anhelen el canvi polític. No serà acceptable un altre frau lampedusià com el pacte d’elits amb el PSOE que ens ha dut fins ací.

Només així tindrà sentit que recuperem una nova RTVV que treballe amb llibertat i plena autonomia del poder polític al servei de la democràcia, al servei de la societat valenciana. Si voleu saber-ne més de com dur endavant una radiotelevisió així, un grup de professionals de la comunicació i la recerca hem fet un llibre, RESET RTVV, en el qual en parlem extensament.

Rafa Xambó.Sociòleg i músic. Exmembre del CA de RTVV a proposta de Compromís (2011-2013) Treballa a la Universitat de València.
Tags: , , ,
Pulsa aquí para compartir en Facebook
O pulsa en el Me gusta de bajo para decirnos que te gusta

Publicat per

Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes

No hay comentarios: