Notícies de Camp de Túria
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria.... - àrea d'Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió

Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam, per Al Genet

Malauradament per als ciutadans d'aquest país, parlar de la política nacional ha estat ensopegar-se amb nombrosos casos de corrupció, les imputacions de personatges relacionats amb l'entramat empresarial i polític ens ha portat a la constatació de com alguns partits estan barallant-se per cercar de quina manera
es poden deslliurar dels esguits de merda acumulada sobre i sota les catifes i si de cas aprofitar la situació per tractar de llançar-la contra els altres.

La capacitat que tenim alguns per sorprendre'ns no deu tenir límits, si damunt de fer grans esforços per voler entendre les declaracions de certs líders polítics, veiem com s'han trobat amb la cobdiciosa pedra filosofal de dir i proposar idees noves per a un temps una mica boirós que els està posant massa neguitosos, i és que amb el paroxisme ideològic de l'ocurrència, aquests líders de "l'esquerra", descobreixen que el més important d'una revolució són els pactes. Mai podíem imaginar que el fet més revolucionari anava a ser un pacte, quant de temps perdut en bregues inútils quan el que tocava era pactar, pactar el que fora i en qui fora, la verdadera revolució són els pactes. M'imagine que els moviments que cantaven aquella cançó de "Venceremos, Venceremos", no s'adonaven de la sonoritat que tenia cantar  allò altre de "Pactaremos, Pactaremos".

El, fins fa poc, partit que aixecava la bandera del socialisme espanyol no vol deixar de sorprendre'ns i després de renunciar al marxisme, al socialisme i a qualsevol isme que puguem pensar, fent un pas més enllà amb les seues vel·leïtats i abandonant-se als braços de Morfeu, cau en la somnolenta olor produïda pel perfum de la rosella de cascall que el fill del grec Déu dels somnis ha escampat. ¡Clar! així, és possible que el Sr. Sanchez no s'assabente de res mentre el Sr. Rajoy es frega les mans veient com acudeixen al seu rescat....unos decian que si, otros decian que no, y pa dar mas que decir la parrala asi cantó: ¿Quien me compra este misterio?...

Ens costa creure als dirigents del, per ara, autoproclamat partit socialdemòcrata quan ixen a fer declaracions per calmar les seues bases. Diuen, imaginen, suposen i aliens a la realitat que els envolta, es posen a parlar de la molt revolucionària política de pactes amb la dreta i on ahir deien blanc, avui diuen negre. És més, en un intent de voler tranquil·litzar les inquietuds que poden sembrar les seues intencions, s'atreveixen a prometre que quan governen ¿?, suprimiran alguns dels acords pactats. ¡Quina barra! ¿Aleshores perquè serveixen aquests acords? ¿Cal tenir una actitud avui, per a dema fer-ne altra ben diferent? 

No és que estem veient una evolució natural de la ideologia, el que passa és que en tal de salvar els trastos, cal endinsar-se per les tortuositats enginyoses que la ment arrossega.


* Crònica agraeix a l'autor la seua incorporació a la nostra secció d'opinió de Camp de Túria  





Tags: , ,
Pulsa aquí para compartir en Facebook
O pulsa en el Me gusta de bajo para decirnos que te gusta

Publicat per

Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes

No hay comentarios: