Notícies de Camp de Túria
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria.... - àrea d'Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió

Sóc “profa”, i tinc molts dubtes, per Tània Casanova

Mira-te'ls. No els interessa la Monarquia Hispànica. Què pensaran de mi. No ho puc evitar. M'estan mirant les calces, les sabates brutes, el pentinat...ho sé. Si porte les ungles pintades, si dic “estos i estes”. Si els pregunte què pensen mai m'ho explicaran, és normal, jo tampoc no ho faria. A saber!

No volia pintar-me les ungles, potser és massa frívol, (pensar massa en el meu cos), ni deixar-me les ungles llargues. Això no. Dificulten escriure al teclat, s'enganxen a tots els llocs...un poc com les sabates de taló alt...per a què? Així sembles més alta i més prima, però no pots córrer si perds el metro, et tornes una discapacitada. Més prima, sí, perquè fa temps que estic a règim i els ho vaig explicar, “però tu no estàs grossa”, diuen. Quina imatge estic donant? Torne a ser superficial?

Em fa molt mal la panxa per la regla, però això no m'impedirà treballar, no senyora, he de ser forta. Per a això està l'ibuprofé...No seré jo qui perpetue estereotips. Com si vinguera un dia en minifaldilla. I si noten el maquillatge? Es faran la ratlla de l'ull perquè jo me la faig? Per què necessite maquillatge? Per què el necessiten elles? Sóc un bon referent femení? Quin seria un bon referent femení?
Al fons, una xiqueta plora. Li han dit “puta”. Cal parlar-ho, clar que sí. Ràpidament, sé que confien en mí, que no ho puc deixar passar. Tolerància zero. Però ja s'ho saben. Tot i que elles també diuen “puta” i “guarra”, i pels mateixos motius que ells. Ja explicaré allò de la llibertat sexual. I si em pregunten a mi? No els puc dir la veritat sobre l'amor, sobre el negoci del romanticisme capitalista. Que van a estar (amb sort) tota la vida treballant, atrapades en setmanes laborals amb caps de setmana curtíssims plens de rentadores, veterinaris, aniversaris, planxes, associacions de veïns i visitar la família; sense temps per a estimar ni tan sols a la persona amb qui vius. Que al sistema només li interessa que sigues una màquina submissa i productiva, sense importar-li si et sents home o dona, si tens temps per a gaudir i per a estimar a qui vullgues, o per a masturbar-te , o per escriure un bloc, o per al que et vinga de gust. Que justament per això, per la falta de temps, no reciclem, contaminem, explotem la terra i altres espècies animals, perquè apliquem l'esquema de relacions patriarcal a la nostra relació amb la natura i amb altres nacions. Que la revolució no es pot fer per parts, que anem totes a una. Les dones, les dones treballadores, les dones treballadores valencianes, les dones treballadores valencianes, ecologistes i que estimem contra tot pronòstic. Que deuríem organitzar-nos millor, armades de raó i sentit comú. I ara, ja, sense perdre més temps. I llavors m'entra vertigen. I a més, avui toca El Conde Duque de Olivares.

(Sóc “profa”. No vull posar-me alarmista, però tinc molts dubtes).
Tània Casanova Fundació Escola La Masia
* Crònica agraeix a l'autora la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió convidada



Tags: , , , ,
Pulsa aquí para compartir en Facebook
O pulsa en el Me gusta de bajo para decirnos que te gusta

Publicat per

Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes

No hay comentarios: