Des del principi, el moviment feminista ha lluitat per una societat millor amb un objectiu, aconseguir la igualtat de dret i oportunitats per a totes les persones. Des de 1911, un any més, el 8 de març, seguim reivindicant el mateix.

Les dones hem treballant per contribuir a l’enriquiment de la Democràcia a tot arreu del món. Treballem per eradicar de les estructures socials tots els condicionants, costums i formes culturals que ens discriminen i ens exclouen. Si volem una societat justa, de iguals, hem de combatre el patriarcat, si volem una economia al servei de la societat hem de combatre el capitalisme.

Al mercat laboral, la situació de les dones no millora, el rol de gènere (cura de les filles i fills, de familiars), el paper secundari assignat a la dona en l’ocupació i els baixos salaris tenen conseqüències greus en quant a l’accés de les dones, als sistemes de protecció social, com son les pensions o prestacions per desocupació. La conciliació entre la vida laboral i familiar és una expectativa i no una realitat. Els homes no comparteixen equitativament les càrregues familiars i les tasques domèstiques. És imprescindible i urgent, crear consciència social, educar en la igualtat per transformar i derrotar la cultura patriarcal i sexista que al segle XXI està tan present a la nostra societat, i que volca tota la violència masclista sobre les dones. Perquè la lluita contra la violència masclista segueix sent la lluita per la igualtat entre dones i homes.

El camí cap a la igualtat real és l’educació, i aquesta, ha de ser la base política que l’administració pública ha de dur endavant. L’educació ha de ser l’arma de poder de les dones per acabar amb la desigualtat i la violència.

El dia de les dones treballadores, reivindiquem les aportacions de les dones a la cultura, a la ciència, a l’economia, a l’esport, a la democràcia, a la política..., i exigim els nostres drets laborals, sexuals i reproductius. Denunciem la situació de les dones LGTBI, que segueixen vivint en un sistema que les discrimina doblement: el sistema patriarcal, que jerarquitza gèneres i identitats, relegant a les dones i a les dones LGTBI a un segon pla en reconeixement de drets humans.

SENSE FEMINISME NO HI HA DEMOCRÀCIA. SENSE FEMINISME NO HI HA REVOLUCIÓ
Carmen Veses
Coordinadora d'EUPV Camp de Túria

El sistema patriarcal capitalista, a través de les seues polítiques econòmiques, segueix condemnant les dones a ser ciutadanes de segona classe. Des de fa més de 200 anys el moviment feminista ve denunciant el model patriarcal com a estructura d’organització social, que origina i manté una situació en la que l’home té més poder i privilegis que la dona, i que pren força perquè està recolzat per una ideologia que legitima aquesta situació.

Ideologia que forma part de l’àmbit educatiu, familiar, que escoltem a les cançons, veiem a la televisió i al cinema, s’ha caricaturitza als refranyers populars, es predica als púlpits i, en definitiva, forma part de la societat. Un ventall d’estereotips femenins fonamentats en mites, que tant des de la política com des de la cultura popular, han nodrit i segueixen nodrint unes creences perverses i explotadores envers les dones,com allò que som naturalment destinades a la vida privada, a la maternitat i a tindre cura de la família.

En l’actualitat, les dones, vivim un retrocés en drets i llibertats, que ens distancia més de la igualtat real entre dones i homes. La criminalització del nostre dret a decidir lliurement sobre la nostra maternitat i sexualitat, la passivitat i manca de voluntat per eradicar la violència masclista, la discriminació i explotació laboral i salarial de les dones, ens ha de posicionar cap a una vertadera revolució social, on el feminisme passe a formar part de les prioritats polítiques. Feminisme és solidaritat, feminisme és democràcia i feminisme és lluita pels drets humans.

Destronar el sistema patriarcal és l’única solució, dones i homes hem de ser indiferents a la nostra diferencia per tal de que aquesta, no es transforme en desigualtat social i política. Acabar amb el capitalisme també forma part de la solució, les dones som un producte més dintre del consum, per tant es mercantilitza amb nosaltres, El capitalisme demolidor que patim en general, és més acusat sobre les dones.

Els valors d’igualtat, justícia, llibertat i solidaritat han d’estar a sobre de tot, hem de donar-los el significat que verdaderament tenen, per a que siguen els pilars de les polítiques que han d’aplicar-se. Polítiques d’igualtat per a la ciutadania siga quin siga el seu sexe o condició sexual.

La societat ha de conscienciar-se del problema, hem de clarificar idees i conceptes a través d’una bona educació, la política ha de treballar transversalment el feminisme en totes les seues vessants. Entre totes i tots hem d’exigir i reivindicar el paper de la dona en la societat, sols així, construirem una veritable democràcia en la que viure i desenvolupar-nos amb respecte cap a l’altre.


Carmen Veses
Coordinadora d'EUPV Camp de Túria

Crònica agraeix a l'autora que compartisca les seues opinions amb nostres lectors

 

 

Un dels pitjors mals que pateix la societat, és la base  patriarcal i  misògina en la que es fonamenta. Els discursos que s’escolten des de l’àmbit polític i institucional estan dirigits a emprendre mesures  que suposadament van a solucionar la situació de desigualtat entre sexes i de violència contra les dones. Però, malauradament, amb voluntat i  bones intencions no es suficient. Les administracions públiques, no van més enllà de les recurrents declaracions institucionals, de cada 8 de març , que a la fi, no es tradueixen  en polítiques reals contra la desigualtat entre homes i dones.  El govern central, desmantella organismes d’igualtat i de recursos públics, ha retallat en polítiques d’igualtat, ha retallat en polítiques contra la violència de gènere i açò s’ha deixat sentir a les comunitats autònomes i als ajuntaments. I arriben inclús més lluny, amb la reforma de la Llei de Règim Local, on es pretén llevar competències en aquest àmbit a l’Administració local.  Però seguiran llegit el manifest del 8 de març i comprometent-se amb les dones.

A L’Ajuntament de Llíria, els pressupostos reflecteixen la política real: no fer res. Per  a l’equip de govern del Partit Popular, amb la dotació econòmica de la partida d’activitats dona i premis àrea de la dona ja està tot fet. Així, del 4 al 8 de març, tenim la setmana de la dona. Celebrem i commemorem, però no reivindiquem, no actuem decididament, no tenim en marxa  polítiques transversals, en pro de la igualtat entre homes i dones, des de totes les àrees de treball de l’Ajuntament.

Des d’EUPV,  en total connivència amb el moviment feminista, lluitem per una societat millor que iguale en drets i oportunitats a totes les persones. Aquests drets i oportunitats comencen per tenir, a igualtat de lloc de treball, el mateix salari, no doblar o triplicar les jornades de treball de les dones,  hi ha que  compartir responsabilitats en la cura de les filles i fills, en la cura dels majors i dels dependents. Acabar amb la precarietat laboral i la feminització de la pobresa. Denunciar i exigir al govern i a totes les forces polítiques un total compromís en eradicar la violència contra les dones, la desigualtat és violència.

No podem consentir i per això denunciem la segregació per sexe en l’àmbit educatiu, la modificació regressiva de la Llei d’Avortament i el retrocés en  salut sexual, des de l’àmbit de la sanitat, el llenguatge sexista en l’àmbit institucional  de l’administració, les desigualtats d’accés a la justícia, i la inoperativitat en l’explotació sexual de les dones i en la protecció de les mateixes. Denunciem i exigim mesures contra els mitjans de comunicació que utilitzen les dones com a mercaderia i potencien la desigualtat i la violència de gènere. Denunciem que els costums, les diferents formes culturals i la religió, discriminen i excloguen a les dones, potenciant la violència contra elles. Exigim als nostres representants polítics que tracten a les dones com a persones. Exigim que la justícia actúe contra aquells càrrecs públics que amb les seues declaracions, denigren i  inciten a la violència contra la dona.

El  8 de març, dia Internacional de la Dona, idea que va sorgir a finals del segle XIX, es el punt de partida , una vegada més,  en la lluita per la igualtat entre homes i dones. Reivindiquem el treball i el sofriment de tantes i tantes dones que ha fet possible que un ésser humà, la dona, tinga drets, perquè deures sempre hem tingut. Recordem a tots els governs del món que el pas endavant l’hem donat i el seguim donant  les dones. Necessitem que els governs comencen a fer efectives polítiques d’igualtat.  Sense igualtat no hi ha justícia, sense igualtat no hi ha  democràcia.