.

 

El 8 de març, commemorem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. És un dia en què podem reflexionar sobre els avenços que s'han donat en la defensa dels drets de les dones. Hem passat a exercir un paper extraordinari en la història de la humanitat, i un bon exemple d'això el representa el compromís polític i vital de la nostra fundadora Petra Kelly, representació màxima del pacifisme i l'ecologisme polític com un moviment polític global, que molt més enllà de la cura del planeta, abasta la diversitat de causes socials que patim i que sota el prisma de l'actuació local tracta d'aconseguir la justícia mediambiental, social i econòmica, que ens va aportar una nova forma de fer política des del cor i la tendresa sense oblidar la subversió. Som verds, som rebels.

Les dones verdes des l'eco-feminisme proposem una visió alternativa a la crisi a la qual ens condueix aquesta societat industrialitzada on s'està perdent la relació harmònica entre els éssers humans i els recursos de la natura i que consisteix en models lligats de manera inseparable a l'ecologia i al pacifisme.

Les dones eco-feministes suggerim una revisió global dels valors sexuals així com la negació del masculí com el valor majúscul. Volem seguir eliminant espais i temps diferents entre homes i dones perquè entenem que la manca de les dones en l'espai públic és el reflex de la forma de viure a l'espai privat. Manifestem el dret d'una educació pública de qualitat per als nostres fills i les nostres filles, una sanitat no privatitzada, poder decidir sobre el tipus de part que volem tenir i gestionar una cultura de naturalesa, de solidaritat i pau.

El 8 de març recordem quantes dones, mares, àvies, ministres, científiques, filòsofes, polítiques, artistes o literates, ens han precedit, grans lluitadores que han permès amb la seva esforç- en la majoria de les ocasions silenciat- que tinguem una major participació en l'àmbit social, polític, laboral, econòmic, cultural ...

No obstant això estem encara molt lluny de la igualtat, malauradament en el dia Internacional de l dona treballadora les reivindicacions segueixen sent les mateixes que anys enrere, reivindicacions que les retallades i les polítiques neoliberals fan encara més urgent escometre, el masclisme criminal, la bretxa salarial , la diferència en l'accés al món empresarial.

En l'últim informe mundial sobre salaris de l'OIT, es posa clarament de manifest com sense causa objectiva que ho justifiqui els homes, amb menys formació, guanyen molt més que les dones amb més formació. Les dones som les que més patim l'atur, les que més patim l'atur juvenil, la precarietat laboral, la fam i la mort, però els governs no fan sinó retallar en prevenció, en assistència. En l'Informe citat es mostra com Espanya és al costat dels Estats Units, un models països amb major augment de la desigualtat, i l'efecte del mercat laboral el 90 per cent de l'increment, augmentant la desigualtat tant per l'efecte salari (reduccions i retallades) però sent encara més gran la bretxa per l'efecte ocupació ja que molts treballadors, en la seva major part treballadores, es van quedar sense feina i, per tant, sense salari.

Aquesta circumstància també es dóna en el sector productiu empresarial on les pime s'han vist abocades a reduir al màxim les seves plantilles, i moltes d'elles viuen ofegades per costos inassumibles donada la crisi sistèmica que patim. Si a això unim l'eliminació de la reduccions en les cotitzacions de la seguretat social que gaudien les empreses quan empraven dones, podem concloure que les mesures del Govern del PP, sens dubte generen, fomenten i propicia la desigualtat. La mateixa Comissió Europea així ho ha declarat en un informe sobre les mesures anti crisi.

Les dones som les que seguim suportant en major mesura la cura familiar ,. Les dones omplim les Universitats de ments creatives i innovadores, som els millors expedients i no obstant això són els homes els que continuen arribant a les millors ocupacions.

Sabem que ens queda molt per fer i per això en el Dia Internacional de la Dona Treballadora seguim manifestant la nostra voluntat de seguir caminant pel camí de defensar els nostres drets, per aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes en tots els àmbits. Per avançar cap a la igualtat es fa necessari eliminar totes les barreres existeixen o existiran i s'ha de dotar pressupostàriament les accions necessàries per eradicar la desigualtat.

Manifestem el nostre rebuig a la falta de reacció social i política enfront dels assassinats de les dones que no s'aturen any rere any i denunciem la manca de voluntat política per donar compliment a la legislació vigent, la manca de dotació dels recursos econòmics i humans necessaris per a l'eradicació de la violència masclista i la desigualtat.

Les dones verds som conscients que la igualtat s'aconsegueix pel camí de l'educació en igualtat, igualtat per aconseguir la dignitat humana, igualtat per aconseguir la formació d'una societat respectuosa amb els drets humans i amb el medi ambient en què viu, educació en igualtat per construir, tots homes i dones, una ciutadania lliure radicalment democràtica, justa i inclusiva. Per això exigim la retirada de la LOMCE, que impedeix aquesta educació.

Les dones verds no acceptem que la crisi sigui una excusa perquè la igualtat d'oportunitats entre homes i dones no sigui una realitat a Espanya i al món. Per contra, la sortida de la difícil situació econòmica i la necessitat d'un nou model social i econòmic només serà possible si la basem en un canvi total de sistema de producció i de relacions on l'ecologia i el feminisme siguin peces fonamentals, imprescindibles. És el moment d'atrevir a emprendre les reformes que ens portin un futur amb més oportunitats per a tothom.

Per tot això demanem a les dones que es mobilitzen en defensa dels seus drets sumant i donant suport a les mobilitzacions que es convoquen amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora i als homes que ens acompanyen en el camí cap a la igualtat, estant al nostre costat en les mobilitzacions.

Però no ens podem quedar en el 8 de març, estem a punt d’iniciar un procés d’eleccions d’aquelles persones que considerem idònies per ajudar-nos a posar les llambordes al camí de la igualtat i per tant com dona, com verda i com rebel, jo he pres la decisió de ser una d’eixes persones, per això sumaré el cor, la tendresa i la subversió dels Verds al projecte del company i Regidor D’EU a l’Eliana Jose Lorente, en una coalició d’esquerres i verda que done pas a la igualtat al nostre municipi, actuació local i pensament global, Esquerra Unida i Els Verds sumem per l’Eliana igualitària.
Feliç 8 de març!!

Pura Peris

El Govern del PP s’ha proposat convertir tots el serveis bàsics en negocis privats i poc a poc, amb la prepotència a  la qual ens tenen acostumats, obvien les reticències dels experts, les opinions en contra de les seues propostes de les Institucions estatutàries, com ara el Consell Valencià de Cultura i per suposat, les opinions de les diputades i diputats que conformen l’oposició a les Corts.

En efecte, privatització en educació amb retallades de mitjans i professorat en l’ensenyament públic, que ha perdut quasi 4.000 docents en els últims anys, mentre les partides pressupostàries a la concertada continuen sent majors que per l’escola pública. Privatització en sanitat, posant en ments i mans privades la gestió de la sanitat, ments que arriben a inventar contractes per personal sanitari de dilluns a divendres....

I ara quan fa un any del tancament de RTVV, privatització de la cultura amb una llei de mecenatge que la Sra Català ha presentat a les Corts com llei d’ impuls de la cultura però que, atenent al contingut real el que pretén és delegar la responsabilitat del Consell en el sector privat, deixant en mans de fundacions privades i altres entitats el que hauria de ser el disseny d'una política cultural pròpia, en un claríssim desistiment DE FUNCIONS DE LA NOSTRA ADMINISTRACIÓ. La llei està farcida de declaracions d'intencions sense cap compromís. Davant la pujada de l'IVA al 21% i l'agonia del sector audiovisual valencià (més del 90% d'atur en el sector) aquesta és la nova ocurrència del la Generalitat Valenciana.

La cultura com l’educació i la sanitat són serveis bàsics als quals ha d’atendre el Govern directament i mai quedar exclusivament en mans privades. Ja n’hi ha prou!!!

Tots els dies haurien de ser 25 de novembre, o millor dit,  tots els dies haurien de ser dies lliures de qualsevol tipus de manifestació de violència, ni cap les persones, ni cap els animals, ni cap la terra ni cap els drets, però malauradament  un any més les dones Verdes i rebels  ens hem de manifestar radicalment en contra de qualsevol forma de violència masclista contra les donesamb la convicció de anem en clar i directe retrocés en la lluita contra la seva eradicació per una clara manca de voluntat política.

A punt de fer deu anys des que es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere (Llei Orgànica 2/2004) per eradicar la violència masclista que assassina sense pietat i que és una de les formes més generalitzades d’abús contra els drets humans, continuem exigint alguna acció de voluntat política que no s’ha produït ni per part del govern central ni l’autonòmic del PP

Abans al contrari, les contínues retallades pressupostàries i les reformes legislatives com ara laLlei Wert, l’intent fallit de reforma de l’avortament, o la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que farà desaparèixer molts serveis municipals, com els de promoció i protecció de les dones no fan altra cosa que agreujar una situació que ja és insostenible. El repunt de la violència contra les dones a tot el món es troba emparada sense dubte per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neo-masclismes al discurs públic. No cap dubte que la cultura de la complicitat i la banalització de la violència contra les dones, no ajuda a millorar la situació per la que venen passant moltes dones i xiquetes al llarg de l món. Es imprescindible  retornar i fomentar les polítiques d’igualtat, de co-educació, d’inserció laboral, d’ajuda a les víctimes. No es pot consentir que una societat no s’immute davant la mort d’una mitjana de 70 dones a l’any a mans del masclisme criminal.

És per això que les dones Verdes i rebels:

La lucha contra los paraísos fiscales debe ser uno de los ejes centrales en toda agenda política que pretenda, de forma seria, cambiar la situación de la ciudadanía, siendo por ello prioridad política, económica y ética para los Verdes y debería serlo para todos los que acceden a cargos de representación tanto en los parlamentos nacionales como en las instituciones europeas.

El diseño de Juncker, en Luxemburgo, ya era conocido antes de que se produjeran las elecciones y, aún así, el PP europeo siguió adelante con su candidato y la socialdemocracia y los liberales europeos lo apoyaron para acceder a la Presidencia de la Unión Europea.Sin embargo, al parecer por parte de algunos medios de comunicación, se ha sabido, recientemente, que el actual Presidente de la Comisión Europea,Juncker, diseñó un complejo entramado jurídico en Luxemburgo, lo que lo convirtió en paraíso fiscal, cuando era su Primer Ministro.

Existen muchos territorios donde se lleva atrayendo multitud de empresas a cambio de una fiscalidad ridícula, que en muchos casos no llega al 1% de los beneficios. En un informe, solicitado en 2013 por el Parlamento europeo, se recoge que estas prácticas suponían cerca de 864.282 millones de euros al año de pérdidas para las arcas públicas y, en otros informes de expertos, se concretaba que el fraude fiscal representa el 8% del PIB a nivel mundial y el 12% a nivel europeo.

¿Cómo se compaginan estas prácticas, por mucha arquitectura legal que tengan, con las implacables políticas de ajuste fiscal que se exigen a los países miembros de la Unión Europea en un momento de profunda recesión económica? De ninguna manera.

¿Es este el líder que necesita la UE en esta época caracterizada por la pérdida de ingresos fiscales de los estados miembros?

¿Qué proyecto puede liderar Juncker con un mínimo de credibilidad?

¿Dónde queda la decisión de los 27, de finales de año, de frenar el fraude fiscal?

¿Qué va a hacer con la decisión adoptada por el G20, en octubre de este año, de frenar los paraísos fiscales?

Es vergonzante que Juncker diga que va a luchar contra el fraude fiscal. Es una burla a la ciudadanía, que está sufriendo hasta extremos inhumanos los recortes que surgen por las exigencias europeas, que se le diga que es “cuestión de justicia y credibilidad” el ponerse manos a la obra en esta lucha contra los defraudadores. ¿Quién va a ponerse? ¿El PP con Juncker a la cabeza artífice de trampas fiscales? ¿Los grupos conservadores, liberales o los parlamentarios socialdemócratas que le apoyaron con su voto? De ningún modo.

Este tipo de circunstancias hacen un daño enorme al proyecto europeo y no hacen más que dar alas a los movimientos euroescépticos y alejar a la ciudadanía europea de unas instituciones europeas que siempre han padecido un problema de credibilidad democrática, de falta de transparencia y de rigor en sus planteamientos y al cual hay que ponerle fin. Por eso, desde Los Verdes reclamamos la dimisión de alguien que jamás debió ser elegido para representar a la ciudadanía europea.

* Pura Peris, Área de Programa y Estudios de Los Verdes. y 'Els Verds de l’Eliana'

 

En un article passat ja parlàvem de les modificacions tributàries que plantejava el Ministre Montoro. Ara li toca a la Generalitat valenciana.

Vaja per davant que tota rebaixa fiscal implica automàticament una menor obtenció d’ingressos per complir de forma efectiva amb les obligacions assumides i per tant no poder fer front al compliment de prestació de serveis bàsics en la nostra Comunitat.

En segon lloc hem de deixar clar que les mesures que s’anuncien pel Sr. Fabra són, o bé mesures que obligatòriament tenien que prendre o mesures que van a repercutir en pocs llars valencians.

Així veiem les rebaixes en els tipus de l’IRPF, que semblen importants però que en realitat van a suposar molt poca repercussió en la butxaca, per exemple, un persona que obtinga un ingressos d’uns 31.000 euros a l’any amb dos fills, notarà una rebaixa en el pagament de l’impost anual de 98€!!

O la devolució del cèntim sanitari, l’impost que es repercutia cada vegada que es comprava combustible. Aquesta no és una mesura voluntàriament decidida si no la conseqüència necessària del compliment de la sentència del Tribunal de Justícia Europeu que va declarar contrari al Dret comunitari aquest impost i que suposa que l’Estat espanyol haja de tornar un total de 2 mil milions d’euros. El mateix ocorre amb la modificació de l’impost sobre successions que elimina el requisit de residència quan s’hereta o se rep per donació un immoble i que va a suposar un menor ingrés d’un 8 milions d’euros, conseqüència d’una altra sentencia del Tribunal Europeu.

Com si en moments de crisi la rebaixa d’impostos fos la solució màgica.  Ja podran imaginar d’on trauran els diners per fer front a aquestes devolucions, més retallades en serveis bàsics!

Menys demagògia amb els números i més responsabilitat en la gestió dels diners de tots! Ja n’hi ha prou!!

Pura Peris, Els Verds de l’Eliana

Crònica agraeix a l'autora que comparteixi les seves opinions amb els nostres lectors
l'autora comparteix aquest article que es publica també a l'Eliana 2000

El passat 20 de juny Montoro va presentar la pròxima reforma fiscal, la qual afectaentre d’altres, IRPF, IRNR, IS i IVA. Encara que com tot avantprojecte està pendent de tramitació parlamentària, creiem convenient anar coneixent alguns dels punts més cridaners, que tractarem en diferents articles.

Per obrir boca, parlem d’un d’ells, que s’anuncia com gran avantatge pels contribuents, la reducció de set trams de tipus de gravamen a cinc. Ara bé, a menys trams de tributació més es dispara el gravamen entre els diferents nivells de renda. A aquesta reducció de trams s’afegeix una reducció del tipus marginal aplicable i per tant la realitat serà que no tots els ciutadans obtinguen una reducció de tributació. Efectivament,veuran reduïda la tributació per IRPF les rendesmés baixes i curiosament també les rendes més altes (entre 60.000€ i 300.000€ que en 2013 tenien tipus entre el 46% i el 52% i que amb la reforma tributen al 47%) En canvi, les rendes que es situen entre ambduespoden sofrir un augment de tipus de gravamen.

I em pregunte, és precís que una persona amb més de 100.000€ de renda passe de tributar del 52% al 47%? És que el Sr Montoro desconeix els principis constitucionals bàsics del nostre sistema tributari, on l’art. 31 diu “que tots hem de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la nostra capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just i progressiu???? O és que va a resultar que també és Brussel•les la qui li diu al Govern espanyol que continue sagnant a les classes treballadores i premiant a les rendes elevades?

Nosaltres pensem que no.

Pura Peris
Els verds l’Eliana

Després del dret a la vida , consagrat en  l'article 15 de la nostra Carta Magna , el dret a la llibertat personal és el primer dels drets que el Constituent va voler preservar especialment , com la tradició constitucionalista així ho havia entèsja a la Carta Magna anglesa de 1215  on es consigna la seva protecció .

La importància que el nostre text constitucional li concedeix al dret a la llibertat es reflecteix clarament en com ha estat recollit i en el seu règim de garanties

En primer lloc , no es pot obviar en aquesta cura àmbit de protecció del dret a la reserva de llei expressa que apareix en el contingut essencial de protecció "Tota persona té dret a la llibertat ia la seguretat . Ningú pot ser privat de la seva llibertat , sinó amb l'observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma prevists en la llei " , reserva de llei que a més es troba vinculada al que preceptua l'article 25 del mateix cos legal , el principi de legalitat penal i que en el cas de les penes privatives de llibertat precisa de llei orgànica, com reiteradament ha reconegut el nostre Alt Tribunal ( vinya per totes . SSTC , 160 /1986, de 16 de desembre o 118/1992 , de 16 de setembre )

Qui és el subjecte del dret? sens dubte ho són totes les persones amb independència de la seva nacionalitat , sense perjudici que la regulació dels supòsits o el règim de privació de llibertat puga variar segons es tracte d'espanyols o estrangers en establir específiques mesures restrictives de la llibertat per als estrangers a determinats supòsits , de conformitat , en particular , amb les previsions de la Llei Orgànica , de 11 de gener, de llibertats i drets dels estrangers a Espanya i la seva integració social , modificada per la LO 8/2000, de 22 de desembre , i per la LO14/2003, de 20 de novembre .

La garantia del dret si bé habitualment s'oposa davant els poders públics , podrà també argüir enfront dels particulars segons es desprèn de la LO 6/1984 , reguladora del procediment d'habeas corpus ( art. 1) . 

Els supòsits en què, d'acord amb el precepte constitucional, podrà privar de la llibertat a una persona seran la detenció preventiva , la presó provisional i la presó . No obstant això , no acaben aquí les possibilitats de restricció de la llibertat, sinó que entre les privacions de llibertat de curta durada cal sumar l'anomenada retenció a efectes d'identificació , present a la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana o la retenció per  efectuar la prova d'alcoholèmia ( per exemple, STC 107/1985 , de 7 d'octubre ; 22/1988, de 18 de febrer ) i entre les privacions de llibertat de més llarga durada l'internament en centre psiquiàtric o un altre centre assistencial .

Pauta comuna a totes elles és l'òrgan competent per fer-les , òrgan previst també per la Constitució espanyola en l'article 104 com a corol • lari de l'àmbit de protecció especial que el dret a la llibertat requereix.

Així les coses quan el projecte de llei de seguretat privada es planteja que el personal privat de segueratduga a terme detencions, que com ha confirmat el TC  és una manifestació de la privació de llibertat, hem de reflexionar molt acuradament:

Què es la privació de llibertat?  Sens dubte una de les limitacions més rotundes a un dret humà protegit per la nostra  Constitució i per les normes de caire internacional, el dret a la llibertat i la seguretat, per tant aquesta limitació, aquesta restricció sols pot dur-se a terme pels òrgans manifestament competents dintre dels requisits previstos per les lleis ( PER TOTES VID . Sentència TC 140/1986 , d'11 de novembre), òrgans que no són altres que les forces i cosos de seguretat, tal i com diu l’art 194 CE...no pot per tant aquest projecte de llei alterar el dret fonamental ni les competències que en Text Constitucional contempla.  

Afegint una reflexió més la detenció, amb independència de l’executor, com mesura privativa de llibertat suposa una limitació al dret fonamental a la llibertat i a la seguretat, limitació que requereix formalment de llei orgànica, ja que és una clara ingerència al contingut bàsic del dret esmentat., exigència que deriva de la Constitució espanyola, ex art. 81CE.  En efecte, com afirma el Tribunal Constitucional:  " ...... No existeix en un ordenament jurídic un límit més sever a la llibertat , que la privació de la llibertat en si . El dret a la llibertat de l'art. 17.1 , és el dret de tots a no ser privats de la mateixa , excepte «en els casos i en la forma que preveu la Llei »

És una llei que, pel fet de fixar les condicions d'aquesta privació, és desenvolupament del dret constitucional que així es limita . En aquest sentit el Codi penal i en general les normes penals , estiguin en ell emmarcades formalment, o fora d'ell en lleis sectorials , són garantia i desenvolupament del dret de llibertat en el sentit de l'article 81.1 de la CE , ja que fixen i precisen els supòsits en què legítimament es pot privar una persona de llibertat . D'aquí que hagin de tenir caràcter de Orgàniques . "

En definitiva, tant pel contingut bàsic dels dret fonamental a la llibertat i a la seguretat, per l’assignació de l’àmbit competencial als poders públics cossos i forces de seguretat, com no pot ser d’altra manera per garantir el ple exercici dels drets fonamentals, com per la via de normativització utilitzada, una llei ordinària, el projecte de llei de seguretat privada, suposaria un clar atemptat a allò previst a la Constitució i, en conseqüència, ha de ser rebutjada.

És la meua opinió... Pura Peris, Els Verds de l’Eliana

* Crònica agraeix a l'autora que compartisca amb els nostres lectors aquest article

Ser dona mai ha estat una tasca fàcil ... Per això , des de fa tant temps venim reivindicant dia a dia , pas a pas , que els drets de les dones són part essencial dels drets humans i com a tals han de ser respectats.

No obstant això , en tot el planeta, malgrat els avenços si més no a l’entorn immediat que vivim les europees, la manca de voluntat política , la insuficiència de recursos, les restriccions vinculades a usos i costums de diferent naturalesa impedeixen , encara avui , el seu lliure exercici.  I fins i tot, els drets fonamentals, cívics i socials que tantes vides han costat de guanyar en aquesta part del món, estan en greu perill davant de les polítiques cavernícoles que el Govern del PP ve marcant amb un cop d’estat  de Decrets Lleis, disciplina de vot castrant i majories absolutes que no responen a les inquietuds de la ciutadania.

Ara més que mai hem de dir Prou!!!

Em sagnen , perquè em sent part d’elles, les 603 milions de dones que viuen arreu del món on ni tan sols la seva vida té valor , on la violència de gènere , lluny de ser un delicte , s'empara en mal entesos credos i on els sistemes polítics ho permeten . Però no cal pensar que aquestes violacions dels drets humans passen lluny de nosaltres, no...  en el que dugem de 2014 ja són 14 les dones assassinades per les seues parelles, l’última ahir mateix una dona de 76 anys a Chiclana.

Em revolta  que les dones siguem les productores del 70% mundial dels aliments i en canvi siguem les pobres entre els pobres , les desposseïdes de la terra, les "culpables " dels mals de la humanitat, i intenten sometren’s amb els rols del masclisme patriarcal, bel•licista, depredador i dominant... Em posicione en contra de tot tipus de violència i denuncie la violència institucional exercida mitjançant les retallades en sanitat, educació, polítiques publiques de serveis socials, que s’han vingut produint en els darrers anys

Em fan mal les més de 130 milions de nenes i dones que han estat mutilades genitalment, Em repugna que es vulga decidir sobre el dret de les dones al seu cos, em reclamen justícia les més de 47.000 dones que moren cada any en avortaments clandestins .Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia productor de cotitzacions a la seguretat social.  Com ja he dit en alguna altra ocasió forçar a una dona a parir per qüestions morals, o el que resultaria més flagrant obligar-la a un avortament clandestí, atempta contra el dret a la vida i contra la integritat física. I com davant de qualsevol altra vulneració de drets, em manifeste contrària i mostre el meu rebuig al projecte de Llei de Gallardón. Ara més que mai hem d’exigir els nostres drets.

És imprescindible consolidar models socials que dignifiquin la vida de les dones en un món sense discriminació i sense violència , en un món igual per a tots , en un món on els drets siguin fets .

La crisi global ens afecta a tots els països , però si realment volem que la situació canviï , la perspectiva de gènere és inevitable per poder aturar aquesta espiral economicista i patriarcal que no porta enlloc. La sortida de la difícil situació econòmica i la necessitat d'un nou model social i econòmic només serà possible si es basa en un canvi total de sistema de producció i de relacions on l'ecologia i el feminisme són peces fonamentals . És el moment de atrevir-nos a les reformes que ens portin a un futur amb més oportunitats per a tothom.

Sí , com a dona verd i rebel no puc delimitar la mirada femenina de l'ecologia : la visió eco - feminista és necessària per avançar. La pau , com afirma Wangari Maathai , depèn de la nostra capacitat per garantir la supervivència del nostre medi ambient

El desenvolupament sostenible només serà una realitat si li donem un plantejament global , que comprengui la democràcia , els drets humans en general i els drets de les dones en particular i si ho apliquem localment .

Per això , ara més que mai hem de reescriure la història, i ho hem de fer com correspon perquè les dones hem d'assumir la nostra tasca de lideratge polític , des de la convicció plena que el lideratge de les dones enriqueix el teixit democràtic . Hem de seguir lluitant per democratitzar les institucions , per aconseguir que les dones accedim al teixit productiu , per aconseguir que l'educació siga igualitària .

Ser dona mai ha estat tasca fàcil .... i no serà fàcil el camí però sé que no estem soles, crec fermament que  la mirada femenina, la perspectiva de gènere no és exclusiva de les dones, és una posició davant la vida , davant les relacions humanes , comercials , econòmiques , davant la naturalesa ....

i aquesta posició no depèn del gènere amb el qual naixem , depèn fonamentalment de l'educació amb la qual ens formem . Eixa ha de ser la clau, educació que s'ha de fer en Igualtat , igualtat per aconseguir la dignitat humana , igualtat per assolir la formació d'una societat respectuosa amb els drets humans i amb el medi ambient en què viu , educació en igualtat per a construir, tots plegats homes i dones , una ciutadania lliure radicalment democràtica , justa i inclusiva .

Per tot això,  hem de sortir al carrer a manifestar-nos, a fer de nou un joios i reivindicatiu 8 de Març!

Pura Peris, Els Verds del País Valencià!

Crònica agraeix a l'autora que compartisca les seues opinions amb els nostres lectors

El passat 27 de gener es va aprovar en  Ple una moció de l’equip de Govern rebutjant  el projecte de llei de Gallardón. L’abstenció del PP va ser justificada amb tres idees, si no recorde malament, és un tema que no toca ací per ser un tema de govern central, hi ha qüestions morals, socials, etc de les que es podria opinar,  però no entrem a opinar. Eixa última frase junt a les opinions que si llancen altres representants del PP, l’última fa unes hores en les quals a les dones que avortem se’ns compara amb els executors nazis m’ha acabat de convèncer de que sí hi ha que opinar, opinar per informar. I vull començar per deixar ben clar que, com dona que ha patit la situació, estic convençuda que cap dona va a l’avortament amb alegria, tot al contrari, suposa un greu conflicte interior, no fàcil de superar, una decisió que cap voldria pendre. I pense que, mentre la natura no atorgue a l’home aquest don de la maternitat, cap home, per molt sensible i per molta empatia que ens tinga, mai podrà valorar el que una dona sent quan li arranquen eixa vida futura de les seues entranyes. Per eixe motiu, m’indignen les veus que s’alcen amb un fariseisme escandalós maltractant a les dones que volem que el nostre dret com esser humà no nosiga vulnerat, maltractament que al meu parer és una clara manifestació de violència de gènere.  Però, és cert,el  sentimentalismes, les opinions morals, han de quedar fora de l’anàlisi de les normes, el que hem de veure quins són els raonaments jurídics, quines les dades objectives que la  justifiquen.  I quines són aquestes?

1.- “hi ha alarma social davant l’augment d’avortaments”.., quan menys inexacte, les pròpies estadístiques del Ministeri, que misteriosament acaben de desaparèixer de la web, mostren un descens en el nombre d’avortaments des de la llei de l’anterior Govern.

2.- “les dones van a ser més lliures per decidir”. Fins on jo he aprés, prendre una decisió lliure implica la no intervenció de tercers, la no autorització de tercers. En canvi per avortar es van a demanar l’aval de dos informes mèdics i fins i tot un informe psicològic per tal que la dona “estiga més informada”. Em negue a ser considerada una dona que no és capaç per decidir, informar-se  i pensar per mi mateixa. Em negue a ser considerada un simple úter sense sense decisió ni identitat pròpia.

3.- “Es protegeix la maternitat”. Com??? El que en realitat pretén la reforma  és protegir, encara més al “nasciturus”, que tal i com afirma el propi Tribunal Constitucional, és un be jurídicque pot gaudir de protecció però que no resulta equiparable , en paraules del propi Tribunal Constitucionala ser titular d’un dret,  titularitat que, en el cas de la maternitat sols pot recaure en la dona com persona.  A mésno mostren ni  consideren les estadístiques que amb espantosos, per elevats,  números de dones mortes per avortaments clandestins. Quina maternitat protegeixen si permeten la mort de  la dona que és l’única que pot garantir la maternitat?. Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia.

4.- “es una mesura que va a afavorir l’economia”. Però... de què estan parlant? Ara... els úters  van quedar convertits en vidrioles? Es van a posar en gàbies a parir com a conilles??? Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia productor de cotitzacions a la seguretat social.

El que sí no hem d’oblidar  és que estem parlant de lleis no de moral. Que la llei que regula l’exercici d’un dret  no obliga a ningú a exercir-lo,. Una llei reguladora de drets, tot i que siga per posar límits a l’exercici del mateix com aquesta, no estableix cap obligació per aquelles persones que no vulguen exercir el dret regulat. 

Per tant, la dona que no vulga per motius personals, morals, avortar, ningú no anirà a sa casa i la traurà per fer-li un avortament. Però aquella que ha de decidir avortar, ha tenir plenes  garanties que el seu dret a la vida i la integritat física van a quedar cobertes.

Hem de saber i recordar que per ser titular de drets s’ha de ser persona en el sentit jurídic, no en el moral, com reconeix el nostre ordenament jurídic, el Tribunal Constitucional i que la pròpia Comissió Europea de Drets Humans interpretant l’art. 15CE en relació a la Declaració Universal  de Drets Humans afirma clarament que els “tots” sols pot ser entès, en Dret, com totes les persones nascudes i per tant no resulta  d’aplicació al nasciturus. Ens podrà agradar o no aquests raonaments, d’acord amb les nostres creences però en tot cas, la qüestió moral de quan hi ha vida o no queda on ha de quedar, en la qüestió íntima, personal de cadascun i les seues creences, actuarà en conseqüència. Ara be,  forçar a una dona a parir per qüestions moral, o el que resultaria més flagrant obligar-la a un avortament clandestí,  sí atempta contra el dret a la vida i contra la integritat física. I com davant de  qualsevol altra vulneració de drets, em manifeste contrària i mostre el meu rebuig a la reforma plantejada, per això demane la retirada del projecte de Llei de Gallardón.

Pura Peris, Els Verds de l’Eliana.

* Crònica agraeix a l'autora que compartisca amb els nostres lectors aquest article

Una vegada més, com be ens recordava Jose Lorente Marco, Regidor de Cultura, a l'igual que amb José Luis Sampedro, el hall del Centre Socio Cultural, estava de gom a gom en aquesta ocasió per escoltar a Juan José Millás. Abans i com 'manen els canons' va ser rebut en la Casa de la Vila, pel nostre Alcalde José María Ángel Batalla i com no podia ser menys, l'escriptor ens va signar al llibre d'honor, Després de la ma del 'llibreter impertinent' de Vesprades de Llibres, Luis Andrés, vàrem gaudir d'una conversa fluida i interessant. El Regidor de Cultura, en les paraules de presentació va fer palesa l’aposta clara per la cultura en la tasca de l’equip de govern, el que és més que evident en actes com aquestos on més de 400 persones no sols de l’Eliana si no del voltant pogueren gaudir de forma lliura i gratuïta d’una gran exposició de temes dels més variats. L’Alcalde ens va recordar la importància de la paraula, per fer unió, per avançar, per treballar, la paraula justa, en el moment just, com ens diria Estellés. La conversa, plantejada com si fos una entrevista, va fluir per temes tan sensibles en l’autoria dels escrits, com el plagi, el robatori d’idees, paraules o títols, amb el to irònic i clar de Millás, la professió d’articulista, com escriure una novel.la, el valor de la cultura, el paternalisme que tot autor té a la seua obra i la dificultat en admetre, crítiques o millores, al temps que ens donava a mossets, parts de la seua vida, els seus inicis, els pis menut on vivia, les seues addiccions, els seus anhels,....en definitiva una nova experiència de vida que, al menys a mi em sembla, ens ha enriquit i ens ha fet més grans. Com el propi Millás comentava “el beneficio que produce la cultura es incuantificable, no se puede medir numéricamente, por eso los que sólo piensan en el benficio cuantificable, eliminan la cultura, sin más”, això sens dubte passa en altres llocs, a l’Eliana, afortunadament l’aposta dels nostres representants és una altra ben clara... per tot això...gràcies !!!!

* Crònica agraeix a Pura Peris aquesta magnífica descripció de l'acte d'ahir 24 de gener a l'Eliana

 

El 30 de desembre 2013 es publicava al BOE la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Pública,  llei que suposauna clara restricció en les competències municipals i en la possibilitat de crear polítiques socials pròpies, i les que es presten haurà de ser amb “estricta subjecció a la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”, el que suposarà que aquells serveis que puguen implicar situació deficitària hagen de desaparèixer.

Serveis que fins ara eren competència dels municipis han deixat de ser-ho… per expressa decisió del Govern Estatal, al modificar la llei 27/2013, ja en vigor, el llistat de les competències pròpies del municipis. Centrant-nos en l’Eliana, aquesta supressió  va a afectar als serveis socials, promoció i reinserció social, programes específics d’igualtat  i per evitar la violència de gènere, participació en la gestió de l’atenció primària de salut i la participació en les tasques d’escolarització i educació als centres docents del nostre poble,.
Però, pot fer alguna cosa l’Ajuntament? Pot continuar prestant els serveis???  En principi sobre el paper, ho va a tenir difícil més enllà de la voluntat política de continuar desenvolupant aquestes polítiques socials ciutadanes, ja que per dur endavant aquests serveis, s’ha de garantir l’estabilitat pressupostària, que ha de ser objecte d’aprovació pel Ministeri, i a més que hagen informes favorables d’altres Administracions amb aquestes competències.
Així doncs, que van a fer les dones que són ajudades amb el pla municipal de violència de gènere fins ara?, què van a fer les famílies que venen sent ateses pels serveis socials municipals? Perilla el programa municipal d’ocupació social que està permetent que persones aturades treballen amb un sou mínim  uns mesos a càrrec dels pressupostos municipals??? Com va a quedar la participació de la comunitat educativa, podrem convocar al Consell Escolar Municipal?  Evidentment estic convençuda de que l’actual equip de govern no deixarà de prestar els serveis però hem de ser conscients que ho té complicat, malgrat tot,des d’ací volem dir clar i ras que comptarà amb el nostre recolzament.

M’agradaria veure al Sr. Montoro venir a una sessió plenària a dir que no podem continuar rebent els serveis. Que vinga! Que l’espere

Pura Peris, Els Verds de l’Eliana.

* Crònica agraeix a l'autora que compartisca amb els nostres lectors aquest article